jcarballod | 31 Gener, 2010 11:47
jcarballod | 16 Gener, 2009 12:01
jcarballod | 04 Desembre, 2008 13:04
jcarballod | 04 Desembre, 2008 12:44


Mercuri és el planeta més proper al Sol. És una mica més gran que la Lluna. Les temperatures al migdia pugen a 370 ºC. Però com que gairebé no té atmosfera que atrapa la calor, per la nit les temperatures baixen a gairebé 185 graus sota zero. La superfície de Mercuri està coberta de cràters, canons i escarpaments alts. El 1991, els astrònoms van descobrir que, a pesar de la calor, Mercuri pot tenir petites regions de gel en els seus pols nord i sud. El gel està dins profunds cràters, el sòl està sempre a l'ombra, per la qual cosa el Sol no pot fondre el gel. Mercuri és un planeta dens i rocós. És probable que el nucli estigui compost de ferro i níquel. En girar sobre el seu eix, el ferro del nucli potser generi un feble camp magnètic al voltant de Mercuri. Durant molts anys es va creure que hi havia un costat de Mercuri que sempre donava al Sol. Però en 1965, uns astrònoms van descobrir que Mercuri realitza tres girs complets en el seu eix per cada dues òrbites al voltant del Sol. Degut a aquest moviment, veiem el mateix costat de Mercuri cada vegada que el planeta està a una distància mínima de la Terra. Només un vehicle espacial, el Mariner 10, ha visitat Mercuri. Va passar tres vegades a prop del planeta el 1974 i 1975. Va prendre fotografies de la meitat de la superfície del planeta, va mesurar les temperatures, i va descobrir un feble camp magnètic. Si Mercuri va tenir alguna vegada una atmosfera, fa molt que es va escapar a l'espai degut a la calor del proper Sol. No hi ha aire, ni aigua i en la superfície del planeta no pot créixer res. Els astronautes necessitarien protecció molt forta contra la calor i la forta radiació del Sol. Però els voluminós vestits se sentirien molt lleugers perquè la força de gravetat superficial de Mercuri és només una tercera part de la de la Terra. (Segueix)jcarballod | 04 Desembre, 2008 12:32
El Sol és l'estrella més propera a nosaltres. Emet llum i energia en virtut dels processos nuclears del seu interior. El Sol ocupa una posició central en el Sistema Solar i conté el 99, 9 per 100 de la seva massa. Amb la seva potent gravetat, força el moviment dels viut planetes i milers d'altres cossos menors al seu voltant. El Sol és un dels centenars de milers de milions d'estrelles que formen la Via Làctia. Es troba a uns trenta anys llum del centre de la Galàxia, girant a una velocitat de 250 km/s. Per la qual cosa li costa uns dos-cents vint-i-cinc milions d'anys donar una volta completa. És una estrella mitjana que ha arribat quasi a la meitat de la seva existència. El Sol té un diàmetre que equival a 109 vegades el de la Terra, una massa 330. 000 vegades més gran i una densitat quatre vegades menor. Com tots els cossos celestes, té un moviment de rotació al voltant del seu propi eix, però en el Sol aquest moviment és diferent segons les latituds, a causa de la no homogeneïtat de la composició de la matèria solar.| « | Març 2010 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||